dijous, 30 de juliol del 2009
FRANCESC ANORO FUNDADOR LA CUINA A SILS«Et valoren més a fora que aquí»
L'associació ha rebut un prestigiós premi internacional a la Casa Artusi d'Itàlia
Fa poques setmanes La Cuina a Sils va rebre un important premi durant l'acte d'agermanament entre el poble italià de Forlimpopoli i l'occità de Vilanòva Lobet (Estat francès), dues poblacions que destaquen per la cuina tradicional. L'acte es va fer a la Casa Artusi, i allà es va lliurar el títol de deixeble d'August Escoffier, amb banda blava, diploma i guardó d'or, a Francesc Anoro, en Xicu, com a fundador de La Cuina a Sils i coordinador del col·lectiu. Escoffier va ser una figura molt important de la cuina tradicional a cavall entre els segles XIX i XX.
–Què significa aquest reconeixement per a vosaltres?
–«Abans d'anar allà no sabíem ben bé de què anava la cosa; un cop allà vam copsar-ne la transcendència. Significa el reconeixement d'una feina. Quan aquesta gent et premia com a idea, com a col·lectiu, significa el reconeixement d'aquesta feina que fas sense pensar que algú te la reconeixerà. El que sobta més és que valorin molt més les coses des de fora que des d'aquí mateix.»
–Per què no es valora des d'aquí?
–«Sempre hem dit que tenim un país immensament ric gastronòmicament parlant. Hi ha llocs que això no ho tenen. Als estats italià i francès han treballat la cuina tradicional. Aquí l'hem deixat de banda i hem apostat més per les grans estrelles. Llastimosament ens n'adonarem tard. Tothom vol ser un Santi Santamaria, però de iaia no ho vol ser ningú.»
–Aquest acte de Casa Artusi tindrà continuïtat?
–«L'any vinent hi anirem a participar a les festes artusianes. S'hi celebren durant set o vuit dies festes en què la cuina és el tema central. Tot plegat és un reconeixement a la cuina tradicional catalana, no només a nosaltres.»
–Aquest premi que heu obtingut ha tingut força ressò a Europa.
–«Va sortir tot un article al diari italià La Stampa. També vam sortir en un programa de ràdio de Dinamarca, ja que en aquests actes ve gent de diferents països.»
–Quines són les pròximes activitats?
–«Aviat anirem a Pineda i a Caldes. En l'àmbit internacional l'any que ve potser anirem a Puerto Rico. Serem a Roma per Sant Jordi, ja que ho vam acordar així fins al 2012. També anirem a Bolonya i falta acabar de concretar moltes coses.»
–Rebeu prou ajuts per tirar endavant La Cuina a Sils?
–«Tenim moltes ajudes des del punt de vista de l'administració; si no, no podríem tirar endavant.»
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/66454-let-valoren-mes-a-fora-que-aquir.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesSocietat&utm_source=rss&utm_medium=mesSocietat&utm_campaign=rss
divendres, 17 de juliol del 2009
XICU ANORO I LA CUINA DE SILS
JAUME FÀBREGA en un temps de difusió internacional de la cuina catalana d'autor -amb Ferran Adrià i Carme Ruscalleda al davant-, la cuina tradicional -"la nostra vella cuina familiar" de què parla Josep Pla- també ha assolit una difusió internacional, especialment a Madrid i a Itàlia. Concretament, el grup de La cuina de Sils, capitanejat per Xicu Anoro, ha estat convidat a cuinar a la península Itàlica. I encara més recentment, la Casa Artusi (institució dedicada a les arts culinàries que du el nom del gran cuiner italià de referència del segle XIX) ha concedit un merescut premi a Francesc Anoro i La cuina de Sils, juntament amb el poble natal d'Agust Escoffier, Villeneuve-Loubet, en occità, Vilanòva Lobet. En aquest poble provençal hi va néxer una dels pares de al cuina moderna, Auguste Escoffier. Aquest cuiner famós, que va introduir algun gran plat occità en el repertori clàssic francès, té una relació especial amb Catalunya (i no solament per proximitat cultural i lingüística): va ser el mestre del nostre gran Ignasi Domènech -l'autor de l'arxifamós La teca- l'Escoffier català.
El premi atorgat a Xicu Anoro és "pel treball d' anys en la recuperació i la conservació del patrimoni gastronòmic" i el fet d'haver incidit en "una manera de cuinar encara viu en algunes cases i famílies": exactament, doncs, allò que propugnava Josep Pla. I, exactament, allò que sempre he propugnat des del meu primer llibre (La cuina gironina, 1985). Perquè, per sobre de la voràgines i la moda (sobretot mediàtica) de l'anomenada cuina d'avantguarda -que al capdavall és similar arreu del món-, allò que ens identifica com a poble, la nostra aportació gastronòmico-cultural més singular és, justament, la cuina tradicional. Molts creuen que això és el passat, i és exactament el contrari. La cuina tradicional , que evoluciona alhora que respecte el seu cabal històric, és d' allò més modern, "sostenible" i continua essent una base de dades imprescindible per a les cuines d' autor. Des de fa temps és, justament, Itàlia el país banderer en aquest moviment de reivindicació de la cuina de les àvies aliada als productes de la terra, el moviment Slow Food. Cuina i primeres matèries: la manera de cuinar d' un poble és inseparable dels productes de la terra, dels pagesos, pescadors, carnissers, formatgers, ramaders, vinaters, elaboradors de productes diversos, que fan que la cuina d'un territori, en frase també atribuïda a Josep Pla, sigui el paisatge posat a la cassola. Per cert: quan tindrem a Cataunya la nostra "Casa Domènech", que sigui, com la italiana , un "centre de cultura gastronòmica dedicat a la cuina domèstica"?
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071700_4_344409__Opinio-XICU-ANORO-CUINA-SILS
El premi atorgat a Xicu Anoro és "pel treball d' anys en la recuperació i la conservació del patrimoni gastronòmic" i el fet d'haver incidit en "una manera de cuinar encara viu en algunes cases i famílies": exactament, doncs, allò que propugnava Josep Pla. I, exactament, allò que sempre he propugnat des del meu primer llibre (La cuina gironina, 1985). Perquè, per sobre de la voràgines i la moda (sobretot mediàtica) de l'anomenada cuina d'avantguarda -que al capdavall és similar arreu del món-, allò que ens identifica com a poble, la nostra aportació gastronòmico-cultural més singular és, justament, la cuina tradicional. Molts creuen que això és el passat, i és exactament el contrari. La cuina tradicional , que evoluciona alhora que respecte el seu cabal històric, és d' allò més modern, "sostenible" i continua essent una base de dades imprescindible per a les cuines d' autor. Des de fa temps és, justament, Itàlia el país banderer en aquest moviment de reivindicació de la cuina de les àvies aliada als productes de la terra, el moviment Slow Food. Cuina i primeres matèries: la manera de cuinar d' un poble és inseparable dels productes de la terra, dels pagesos, pescadors, carnissers, formatgers, ramaders, vinaters, elaboradors de productes diversos, que fan que la cuina d'un territori, en frase també atribuïda a Josep Pla, sigui el paisatge posat a la cassola. Per cert: quan tindrem a Cataunya la nostra "Casa Domènech", que sigui, com la italiana , un "centre de cultura gastronòmica dedicat a la cuina domèstica"?
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071700_4_344409__Opinio-XICU-ANORO-CUINA-SILS
dimarts, 7 de juliol del 2009
La Cuina a Sils, guardonada amb el títol de deixeble d´Escoffier
El premi s'entrega als millors xefs de cuina tradicional dedicats a conservar la gastronomia
El fundador de La Cuina a Sils, Francesc "Xicu" Anoro ha estat guardonat a Itàlia amb el títol de deixeble d'Auguste Escoffier, reconeixement que s'atorga als millors xefs de cuina tradicional. Fa un parell de setmanes, en l'acte d'agermanament entre els pobles de Forlimpopoli (Itàlia) i Villeneuve Louvet (França), que es va realitzar a la Casa Artusi, ubicada en l'esmentat poble italià, La Cuina a Sils va poder rebre aquest premi que se suma al Salsafí d'or de la Selva, el Sitrell de plata de Santa Coloma de Farners i el Bolet d'or d'Arbúcies que ja té el col·lectiu silenc.
La Casa Artusi va entregar aquest guardó a La Cuina a Sils "pel treball d'anys en la recuperació i la conservació del patrimoni gastronòmic" de la població. Per aquest centre italià dedicat a la recerca culinària La Cuina a Sils representa "un mode de cuinar encara viu en algunes cases i famílies, la valoració de la tradició local i sobretot l'entrega a les noves generacions de coneixements valuosos que podrien ser oblidats".
En el text que justificava l'entrega del guardó a l'associació silenca la Casa Artusi va manifestar que la seva primera finalitat és la valoració de la cuina domèstica objectiu que, a parer seu, compleix La Cuina a Sils i per això s'ha atorgat el guardó de deixeble d'Auguste Escoffier al coordindador de l'entitat.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070700_3_342362__Comarques-Cuina-Sils-guardonada-titol-deixeble-dEscoffier
dimecres, 1 de juliol del 2009
Sopar Gastronòmic Local
El proper dia 11 de juliol (segon dissabte), com ja és tradicional, es durà a terme el 16è Sopar Gastronòmic.
Amb aquesta data al cap, les cuineres i cuiners ja comencen a pensar què oferiran en aquesta edició, i els que hi vulguin venir, ja cal que no oblidin les dificultats per aconseguir tiquets.
Enguany, està previst que hi vingui Oretta Zanini de Vita. Aquesta senyora és la persona de més coneixements en tot allò que fa referència a la pasta italiana i el motiu de la seva presència és el d’organitzar, en un futur no gaire llunyà, unes jornades de formació amb ella com a mestra, de com es fa la pasta casolana, la tradicional pasta italiana. Esperem que tot plegat vagi bé.
Sant Ponç
Una nova edició de la Festa de Sant Ponç ha passat amb la participació de moltes de les entitats culturals per tal de fer la festa tan lluïda com fos possible.
Per la nostra banda i com ja va essent habitual, a la tarda es van repartir les coques, els bunyols, les rosquilles, les trufes, etc., aportades per les cuineres.
Els 52 models de postres presentats, com sempre, no van durar gaire temps i encara va durar menys el moscatell del qual vàrem fer curt. L’any vinent ho tindrem en compte per tal de no quedar-nos penjats.
Sant Jordi a Roma
En el darrer Quadern, dèiem que estàvem elaborant un projecte conjuntament amb els catalans de Roma per tal d’organitzar unes jornades de cuina. Doncs bé, ja hem tornat de terres Italianes, i ho hem fet amb la sensació d’haver aconseguit a bastament el nostre objectiu inicial, i amb un èxit tant de participació com de promoció.
El dia de Sant Jordi, tot celebrant la Diada del nostre país, vàrem acudir a les galeries Alberto Sordi a signar llibres i oferir roses.
En tres hores, es van lliurar 600 llibres i 700 roses. Val a dir que ens van visitar molts catalans i espanyols que també estaven de visita a Roma, així com televisions, premsa i personalitats entre els quals destaquem l’ambaixador d’Espanya, Luis Calvo, amb el qual vàrem decidir de comunicar-nos quan retornem a Roma els propers anys i així poder organitzar quelcom conjuntament.
Com és lògic, a les tardes acudíem a la cuina per preparar els sopars. En el decurs dels tres dies, els participants van ser aproximadament 160 persones. D’aquests, la majoria eren catalans de Roma, altres turistes, periodistes, gastrònoms, i altres residents de l’hotel: americans, anglesos, alemanys i danesos.
No cal dir-vos que les felicitacions van ser moltes més de les esperades. Ha estat tant l’èxit de les jornades, que hem tornat a casa amb el compromís de continuar la campanya fins a l’any 2012, per tant, fins a aquest any, anirem a Roma a cuinar.
A part dels membres del col·lectiu que acudiren a treballar, alguns veïns i amics varen poder acudir a les jornades aprofitant una oferta que es va fer per a l’ocasió i que en properes edicions repetirem. En el Quadern, abans d’anar-hi, de nou farem arribar a proposta.
Volem fer-vos saber que estem molt satisfets de la campanya, ja que ens ha obert portes: una possible activitat a Dinamarca, i potser alguna altra a Dublín, però de tot això encara hi manca definir moltes coses.
Volem fer-vos saber que estem molt satisfets de la campanya, ja que ens ha obert portes: una possible activitat a Dinamarca, i potser alguna altra a Dublín, però de tot això encara hi manca definir moltes coses.
Fontcoberta
El passat dia 26 d’abril, mentre un grup del col·lectiu tornava de Roma, altres acudien
a Fontcoberta a la Festa de Cargol.
És la segona vegada que membres de LaCuina a Sils són invitats a fer de Jurat en aquesta festa. Una festa divertida i molt participativa d’aquella població, que té en els cargols el seu element més important.
S’hi organitza un concurs i hi participen tant particulars com restaurants de la zona.
a Fontcoberta a la Festa de Cargol.
És la segona vegada que membres de LaCuina a Sils són invitats a fer de Jurat en aquesta festa. Una festa divertida i molt participativa d’aquella població, que té en els cargols el seu element més important.
S’hi organitza un concurs i hi participen tant particulars com restaurants de la zona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)