JAUME FÀBREGA
L'occità José Bover, líder pagès antiglobalització, es va fer simpàtic atacant el restaurant McDonald's, esdevingut així boc emissari de tot allò que té de reprovable, si més no gastronòmicament parlant, la mundialització. D'entrada, cal dir que l'hamburguesa és innocent: no és més que una cosa similar al "bistec rus" de les nostres àvies i mares. El problema és el model culinari proposat pel fast food: menjars necrofílics (l'hamburguesa es presenta en un petit sarcòfag), inidentificables, absurditat dietètica, creació d'infants addictes i d'adults infantilitzats, mals hàbits de comensalitat, etc. Presenten com a amanides coses poc verdes carregades de salses, carn combinada amb formatge (proteïna sobre proteïna), arrebossats carregats de greixos (com els del pollastre del coronel). I més falsedats: parlant de pollastre, un actual anunci del líder mundial del menjar ràpid ens anuncia un entrepà "pollastre, bacó i ceba" en el qual el pollastre s'hi ha de mirar amb lupa: és un conglomerat de restes. El mateix passa quan s'atreveixen a presentar peix,que sol ser una pasta. Amb tot, m'agradaria tornar a insistir que no s'hauria de focalitzar l'anti-fast food en tal o tal aliment, sinó en el model global que planteja -infantil- com hem dit-, greixós,mancat de formes de comensalitat (com menjar, com seure a taula...), i, sobretot, deformador dle gust. Pot condemnar de per vida als seus adeptes a un manjear tirtural i ifantil i a salses (quetxup, mostassa, maionesa), sense les quals els nenns (i molts adults americans) ja troben impossible menjar un arròs, unes patates o una truita.
Ara bé, l'arbre de l'antiamericanisme ens pot impedir veure el bosc de l'autèntic enemic, que és l'espanyolització o la francesització. A Catalunya el fast food, així com la distribució d'aliments, si de cas, es vehicula amb contiguts espanyols o francesos. No ens equivoquem d'enemic: són els estats espanyols i francès els que ens imposen la seva llengua, els seus models culturals i, també, culinaris. Al Principat, més de la meitat de la distribució d'aliments en petites, mitjanes i grans superfícies comercials està en mans del grup francès PROMODÈS, és cert (Champion, Dia, Carrefour): però la direcció i la central de compres és a Madrid, i, de mica en mica, ens va espanyolitzant -com ho fan també Lild i Aldi, d'origen alemany passat per Madrid-. Demanaríem, doncs, els antiglobalitzadors que fossin menys antiamericans de caricatura i més occitans -o catalans-, i menys francesistes o espanyolistes.
Un bon model alternatiu, és el moviment d'origen italià anomenat SLOW FOOD (menjar lent), que ens proposa la recuperació no solament de la cuina tradicional sinó també dels productes lligats a la terra. Que és el que fan, pel seu compte, en Xicu Anoro i les cuineres de Sils amb una empenta admirable, que ara portaran les seves propostes justament a Itàlia, com ja han fet altres vegades -també a Barcelona, Madrid, etc.-. Aquest és, crec, l'autèntic camí: mantenir l'essència de "la nostra vella cuina familiar, l'única que val la pena conservar", com va escriure amb encert Josep Pla.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009032000_4_321249__Opinio-Slow-food-cuineres-sils
