DE SILS A JOAN ROCA

El reconegut gastrònom parla en aquest article de la concessió de les estrelles als restaurants gironins i de la incorporació dels nous restaurants al panorama "estelar"

JAUME FÀBREGA Si haguéssim de parlar d'un estil culinari que és present a tot el món, aquest és, indubtablement, el fast food o menjar ràpid. De la Xina a Rússia, de Catalunya a Hongria, aquest model de menjar amb poc temps és present a tot el món. Fins i tot grans cuiners, com Ferran Adrià, s'hi han sentit atrets, tot proposant el Good Food. Tot i que hi ha seriosos dubtes de si es pot menjar bé -o de forma sana- amb presses. Els italians s'hi varen enfrontar d'una forma més intel·ligent proposant el moviment Slow Food, de retorn als gustos i productes de la terra i els valors tradicionals de la cuina -el model culinari representat, en certa manera, per La cuina de Sils, amb les trempades àvies al davant de les quals hi ha en Francesc Anoro- unes àvies viatgeres, que es passegen d'Itàlia a Madrid projectant "la nostra vella cuina familiar", la que ens agrada de veritat. Ara bé, si hem de fer cas de la premsa, l´únic model culinari que gaudeix dels més grans favors, és el de l´anomenada "cuina d'avantguarda". Aquest estil de cuina també és important, ja que dóna una gran projecció i prestigi social no solament a la cuina catalana en sentit general (encara que els espanyols, com és habitual se n' hagin emparat), sinó també que comporta un gran aport econòmic i turístic a les zones afectades. En aquest sentit, crec que Girona encara no ha "explotat" prou l´enorme capacitat de generar recursos, valor afegit i projecció la presència entres nosaltres, entre d' altres, de Ferran Adrià, Joan Roca o la Fina Puigdevall de Les Cols. Em consta, no obstant,que ara potser les coses poden començar a canviar, ja que la Cambra de Comerç vol esmerçar esforços en aquest "aprofitament", una cosa ben plausible. I ara, sortosament, més que mai. La gran notícia- que sempre havíem auspiciat i desitjat, és la tercera estrella per als germans Roca de El Celler de Can Roca que, ara sí, els situa en l´interès de tot el món - literalment, és a dir, de l´univers- gastronòmic, que és el que significa tenir les cobejades 3 estrelles- que hom,si és interessat per la gastronomia. O s' ho pot pagar, o li paguen- val la pena que viatgi des de qualsevol racó del món als restaurants distingits-. I encara més. La també merescuda segona estrella de la Fina Puigdevall, de Les Cols- a més, un lloc emblemàtic per la seva arquitectura i disseny impactants- consolida la projecció internacional - i única en aquest panorama dominat per homes- de les xefs catalanes, començant per la Carme Ruscalleda, l´única a posseir 6 estrelles en total. Afegim-hi nous motius d' alegria: les també merescudes distincions amb una estrella d'en Sebastià Sastregener, del Bo.Tic de Corçà (l´Empordà!) i, a la muntanya (ja per tenir-ho tot), ?l´estrella de Francesc Rovira, de la Fonda Xesc de Gombrèn. I encara més, en Paco Pérez, del ja llorejat Miramar de Llançà obté la segona estella per l´Enoteca, de l´Hotel Arts de Barcelona. L'Alt Empordà i Girona- amb una incursió a la muntanya-, se situen, doncs, en el referent gastronòmic de Catalunya, d'Espanya i fins i tot del món.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/11/27/tema-del-dia-sils-joan-roca/372422.html