divendres, 17 de juliol de 2009

XICU ANORO I LA CUINA DE SILS

JAUME FÀBREGA en un temps de difusió internacional de la cuina catalana d'autor -amb Ferran Adrià i Carme Ruscalleda al davant-, la cuina tradicional -"la nostra vella cuina familiar" de què parla Josep Pla- també ha assolit una difusió internacional, especialment a Madrid i a Itàlia. Concretament, el grup de La cuina de Sils, capitanejat per Xicu Anoro, ha estat convidat a cuinar a la península Itàlica. I encara més recentment, la Casa Artusi (institució dedicada a les arts culinàries que du el nom del gran cuiner italià de referència del segle XIX) ha concedit un merescut premi a Francesc Anoro i La cuina de Sils, juntament amb el poble natal d'Agust Escoffier, Villeneuve-Loubet, en occità, Vilanòva Lobet. En aquest poble provençal hi va néxer una dels pares de al cuina moderna, Auguste Escoffier. Aquest cuiner famós, que va introduir algun gran plat occità en el repertori clàssic francès, té una relació especial amb Catalunya (i no solament per proximitat cultural i lingüística): va ser el mestre del nostre gran Ignasi Domènech -l'autor de l'arxifamós La teca- l'Escoffier català.
El premi atorgat a Xicu Anoro és "pel treball d' anys en la recuperació i la conservació del patrimoni gastronòmic" i el fet d'haver incidit en "una manera de cuinar encara viu en algunes cases i famílies": exactament, doncs, allò que propugnava Josep Pla. I, exactament, allò que sempre he propugnat des del meu primer llibre (La cuina gironina, 1985). Perquè, per sobre de la voràgines i la moda (sobretot mediàtica) de l'anomenada cuina d'avantguarda -que al capdavall és similar arreu del món-, allò que ens identifica com a poble, la nostra aportació gastronòmico-cultural més singular és, justament, la cuina tradicional. Molts creuen que això és el passat, i és exactament el contrari. La cuina tradicional , que evoluciona alhora que respecte el seu cabal històric, és d' allò més modern, "sostenible" i continua essent una base de dades imprescindible per a les cuines d' autor. Des de fa temps és, justament, Itàlia el país banderer en aquest moviment de reivindicació de la cuina de les àvies aliada als productes de la terra, el moviment Slow Food. Cuina i primeres matèries: la manera de cuinar d' un poble és inseparable dels productes de la terra, dels pagesos, pescadors, carnissers, formatgers, ramaders, vinaters, elaboradors de productes diversos, que fan que la cuina d'un territori, en frase també atribuïda a Josep Pla, sigui el paisatge posat a la cassola. Per cert: quan tindrem a Cataunya la nostra "Casa Domènech", que sigui, com la italiana , un "centre de cultura gastronòmica dedicat a la cuina domèstica"?

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071700_4_344409__Opinio-XICU-ANORO-CUINA-SILS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada